C. TER, Nº 27, PIS 3er Esquerra - 07010 - Palma
Telf.: 971 461290 · Fax: 971 753046

Inici - noticies generals

BALANÇ DEL CURS ESCOLAR 2015-16: llibre blanc de la funció docent, pacte educatiu i avaluacions.

06/06/2016

BALANÇ DEL CURS ESCOLAR 2015-16: llibre blanc de la funció docent, pacte educatiu i avaluacions.



Està finalitzant el curs escolar 2015-16 i acaba com va començar, ficat de ple en la voràgine electoral. Si el curs es va iniciar amb la convocatòria de les eleccions que es van celebrar el 20D, acaba amb la convocatòria del proper 26J. Això suposa que el debat educatiu ha estat inevitablement marcat pels processos electorals. La situació de desconcert generat després de les eleccions del 20D, davant la impossibilitat de formar govern, s'ha mantingut i ha donat pas a un altre escenari electoral en el qual no s'han buidat cap de les incerteses que es cernien sobre el panorama educatiu. Hem transitat per un curs, sense precedents, amb el Govern i el Ministeri “en funcions”.



Ens hem mogut més en el front dels debats ideològics i virtuals que en la cerca dels acords i en l'adopció de propostes i solucions, que des de la flexibilitat i respecte al marc legal vigent, permetessin resoldre molts dels problemes que l'aplicació de la darrera reforma educativa està ocasionant.



Recordem com el començament de curs va venir marcat per aquell debat del llibre blanc de la funció docent en el qual ja advertíem que no era la forma d'abordar en profunditat la política del professorat, i que aquella proposta, sens dubte ben intencionada del professor Marina, però discutida i discutible, no anava a cap part si el seu contingut no s'abordava en el marc específic del seu àmbit de negociació, la mesa sectorial d'educació. Allò solament va servir perquè alguns posessin el focus en el professorat i qüestionessin la seva competència i professionalitat i ens distraguessin durant algun temps dels veritables problemes que l'aplicació de la LOMCE i les retallades estaven ocasionant, problemes de cap manera imputables al professorat que és el que amb el seu treball dia a dia a les aules salva les deficiències del nostre sistema educatiu.



Paral·lel al fracàs en la formació del nou govern després del complex resultat electoral, va sorgir un altre dels mantras recurrents: el pacte educatiu. Des de ANPE hem reiterat fins a la sacietat la necessitat impulsar un pacte educatiu que doti d'estabilitat al sistema, allunyi a l'educació de la confrontació ideològica permanent i abast un compromís per fer d'ella una veritable prioritat política i social a Espanya.



Ficats de ple en la campanya electoral, tots els partits polítics coincideixen en la importància i necessitat d'aconseguir un pacte d'estat, però lamentablement, a l'hora de la veritat, el debat discorre per meres declaracions d'intencions, buides de compromís, plenes d'eslògans i soflamas, que quan descendeixen al contingut dels temes nuclears ens mostren la crua realitat de les posicions ideològiques irreductibles, les desqualificacions al contrari i la constatació que estem molt lluny, ara com ara, d'aconseguir el desitjat pacte educatiu. Dos exemples il·lustren aquesta afirmació: l'intent de paralització de la LOMCE al Congrés el passat mes d'abril i la rebel·lió de les CCAA per engegar les proves externes de sisè de primària.



La proposició debatuda en el ple del congrés sobre la suspensió de la LOMCE va posar a l'educació al centre del debat polític, de manera irreflexiva, sense pensar en les conseqüències immediates que pot tenir per a l'organització pràctica dels centres, per als alumnes i les seves famílies i els propis professors, la paralització d'una llei que porta dos cursos aplicant-se sense tenir aprovada, des del consens, una altra llei alternativa que la substitueixi.



I en el tema de les proves externes, que aquest curs corresponia aplicar la de sisè de primària, hem assistit a una cerimònia de la confusió orquestrada per algunes CCAA que bé s'han negat directament a complir la llei o es parapeten en subterfugis legals com l'intent de “deixar en mans dels centres” la forma de realitzar l'avaluació final de Primària, de manera que els seus mestres podran fer un examen o només l'informe individualitzat de cada alumne que validarà una comissió externa. La nostra postura davant aquestes proves està clara: és una prova externa de diagnòstic, de caràcter orientador, sense conseqüències acadèmiques, que hauria d'estar dirigida a valorar l'aprenentatge de l'alumnat a establir plans per a la seva recuperació i la millora del rendiment que propiciï l'èxit escolar, sense que en cap cas serveixin per establir rànquing de centres.



Com també s'han posat sobre la taula els esborranys de les denominades revàlides de 4º de l'ESO i 2º de Batxillerat, ANPE vol recordar la seva posició: no ens oposem a la decisió d'incorporar al sistema educatiu aquest tipus d'avaluacions, que han d'estar estructurades i coordinades pel Ministeri perquè resultin efectives a l'hora de dissenyar programes i polítiques específiques, però solament tindran sentit si responen a un instrument per al diagnòstic del progrés en l'aprenentatge, a l'homologació de continguts i a l'aplicació de programes de recuperació i que vagin precedides d'un reforç previ de l'avaluació contínua i interna. En els nivells obligatoris cap alumne hauria de veure mivades les seves possibilitats de titulació per l'aplicació directa d'avaluacions externes sempre que l'alumne hagi acreditat suficientment en les avaluacions internes la superació de les competències, els objectius i els continguts curriculars establerts en cada nivell.



I en la prova de 2º de batxillerat les nostres posicions són coincidents amb la de la conferència de rectors: una sola prova externa, amb efectes acadèmics, que serveixi per a l'obtenció del títol i per a l'accés a la universitat.



Si els nostres representants polítics ni tan sols són capaços de posar-se d'acord en una qüestió tan concreta com aquesta, com anem a pensar que ho facin en qüestions de major abast i transcendència.



En el relat de tots aquests temes hi ha un denominador comú, no s'ha comptat amb el professorat ni per buscar la seva implicació ni per escoltar les seves propostes. Persisteix l'errada de legislar d'esquena al professorat ignorant que és a aquest a qui li correspon aplicar totes les mitjanes acadèmiques que s'aprovin.



Davant l'imminent procés electoral i des del respecte absolut a totes les opcions polítiques, des d’ANPE sostenim que l'Educació ha de formar part d'una política d'Estat, que respongui a l'interès general dels ciutadans i no a interessos partidistes. L'èxit i la qualitat escolar, la formació i motivació dels docents, la dotació dels recursos necessaris i la confiança en un sistema educatiu eficaç i avançat haurien de constituir el veritable debat educatiu i el compromís polític i social de portar-ho a la pràctica. Només aquest compromís, entre tots, però explicant sempre amb el professorat permetria aconseguir els pactes i acords necessaris que senten les bases per dotar d'estabilitat al sistema i per contribuir a la millora de la qualitat de l'Educació a Espanya.

« tornar »