C. TER, Nº 27, PIS 3er Esquerra - 07010 - Palma
Telf.: 971 461290 · Fax: 971 753046

Inici - noticies generals

CAP A ON VA EL NOSTRE SISTEMA EDUCATIU?

12/12/2016

CAP A ON VA EL NOSTRE SISTEMA EDUCATIU?


El començament de la nova legislatura ens dibuixa un complex panorama en l'àmbit educatiu. Les iniciatives parlamentàries per paralitzar i derogar la LOMCE al Congrés i el compromís del Govern de suspendre les revàlides i deixar sense efecte les mesures pendents d'aplicació de la LOMCE aboquen a uns canvis imminents en la regulació del nostre sistema educatiu.


Des d’ANPE ja advertíem en el procés de gestació de la LOMCE que aquesta no era la reforma profunda i definitiva del nostre sistema educatiu, amb caràcter estable i amb vocació de perdurabilidad, que més aviat es tractava d'una reforma transitòria, que en un termini no gaire llunyà tindria data de caducitat. La prepotència i desraó de l'anterior equip ministerial, lamentablement recolzat pel Govern, que no va voler cercar el mínim consens polític i social ni tan sols acords parcials la comunitat educativa per engegar alguns dels millors objectius continguts en la reforma, que van resultar mal dissenyats i pitjor executats i que d'haver estat plantejats d'una altra manera en la seva redacció final, tal vegada haguessin permès dotar de solidesa a aquelles propostes i rebatre als quals solament buscaven la confrontació ideològica davant qualsevol reforma educativa.


Però això ja és només historia i el recent acord pel qual es crea una Subcomissió al Congrés, per a l'elaboració d'un gran Pacte d'Estat Social i Polític per l'Educació dóna el tir de gràcia a una Llei que va néixer sense consens, en un escenari de retallades i que després de tres anys de vigència ha evidenciat nombrosos problemes d'aplicació. Aquest pacte servirà de base perquè el Govern elabori un projecte de Llei Bàsica d'Educació, que substitueixi la legislació vigent i que neixi amb vocació d'estabilitat a partir d'un ampli acord parlamentari i social.


Per tant ens trobem en el punt zero de partida, pitjor encara, davant una complicada tasca de desmuntatge jurídic que durarà bastant temps fins que la LOMCE sigui finalment substituïda per una altra Llei.


Abans de res això ens preguntam: A on va el nostre sistema educatiu? Perquè per sortir d'aquesta situació és clar que és imprescindible un Pacte o Acord d'Estat entre els principals partits polítics i els altres agents socials de la Comunitat educativa per asseure les bases d'aquesta futura llei d'educació, però el camí a recórrer no va a ser fàcil, ni molt menys.



És veritat que tenim un bon punt de partida per impulsar un acord bàsic: l'article 27 de la Constitució, veritable pilar del Pacte d'Estat. Però per aconseguir una educació de qualitat buscant l'equitat que ens equipari amb els països més avançats del nostre entorn, serà necessari abordar aspectes bàsics com la vertebració del sistema, el seu model i estructura, el finançament de l'ensenyament, el desenvolupament professional dels docents, el funcionament dels centres, i la coordinació i cooperació entre totes les administracions educatives per assegurar la implantació de qualsevol reforma. I hem dit més, no hi ha sistema educatiu que resisteixi una nova Llei Orgànica d'Educació en ocasió de qualsevol canvi de govern i a més, l'educació ha de ser un assumpte d'Estat i no de partit. Però des de la nostra voluntat col·laboradora en la cerca del pacte o acord també hem de mostrar el nostre escepticisme perquè coneixem la cruïlla en la qual es troba l'educació a Espanya.

A partir d'ara tots s'hauran de retratar. Ja no val l'oposició sistemàtica a una Llei que, efectivament, oferia moltes mancances, però no és menys cert que fa sis anys amb Ángel Gabilondo de Ministre, es van intentar asseure les bases d'un pacte per abordar canvis en el nostre sistema educatiu perquè també la LOE-LOGSE havia evidenciat les seves mancances per donar respostes a un sistema educatiu modern i de qualitat.


Correspon ara als principals partits polítics construir un relat veraç del que volen fer amb l'educació per als propers anys. El partit Popular després d'aquesta fallida experiència tindrà molt difícil construir un projecte alternatiu al de l'esquerra ideològica i el nacionalisme. I els altres hauran de posar sobre la taula el contingut de les seves propostes per respondre als reptes i exigències d'un sistema educatiu estable i durador, que ens allunyi de la confrontació ideològica permanent.


Des d’ANPE, les nostres propostes han estat i estaran damunt de la taula, partint dels nostres principis. Cal un canvi cap a paràmetres de qualitat basats en la valoració del coneixement, l'exigència en l'aprenentatge, l'avaluació rigorosa i l'esforç com a garantia de progrés personal, perquè sense esforç no hi ha aprenentatge. Aquests són valors educatius universals, no exclusius de determinades ideologies. Creiem que només una escola excel·lent, en la qual s'obtingui el màxim rendiment de cada alumne i se li exigeixi un esforç per aconseguir-ho, pot compensar les desigualtats socioeconòmiques. Per això afirmem que només un ensenyament públic de qualitat pot garantir el principi d'igualtat d'oportunitats per a tots.



D'altra banda, en una situació com l'actual, és més necessari que mai invertir generosament en educació i alhora rendibilitzar òptimament els recursos perquè reverteixin en la millora del sistema educatiu. Espanya no pot seguir mantenint en poc més del 4% el percentatge del PIB destinat a l'educació, molt per sota de la mitjana de l'OCDE. El Pacte d'Estat haurà de parlar clarament de finançament.


I una darrera reflexió. L'actual situació del professorat i el seu futur professional requereixen un tractament urgent en el compromís de millorar l'educació. En aquest impuls és prioritari un Estatut del Professorat que contempli el desenvolupament d'una autèntica carrera professional, des de l'ingrés fins a la jubilació, així com l'articulació de mesures que desenvolupin el reconeixement de l'autoritat del docent i que regulin els seus drets i deures. És a dir, totes aquelles actuacions que dignifiquin la figura del professor, li retornin la seva valoració social i facin més atractiva i motivadora la seva tasca, de manera que aconseguim atreure a la docència als millors professionals. És imprescindible comptar amb el professorat, convertir-ho en un dels pilars del pacte, perquè cap reforma educativa podrà arrelar si en ella no es compta amb la implicació dels docents.


La idea d'aconseguir un pacte social per l'educació és encomiable i mereix la pena intentar-ho, sabent que el pacte és un mitjà i no una fi en si mateix. Per ANPE, es tracta d'un instrument necessari per canviar i millorar el nostre sistema educatiu i a aconseguir-ho dedicarem tot el nostre esforç. En qualsevol cas, totes aquestes mesures hauran de ser abordades amb generositat i sense prejudicis ideològics si veritablement creiem que l'educació és la clau del futur social i econòmic d'un país.

« tornar »